enfilar
1 v. tr. [LC] Fer passar un fil, un cordill, etc., pel forat (d'alguna cosa), travessar amb un fil, un cordill, etc., (alguna cosa). Enfilar una agulla. Enfilar perles per fer un collaret.
2 v. tr. [LC] Traspassar (algú o alguna cosa) amb una arma o un objecte punxegut. Enfilar algú amb una espasa. Enfilar els punts amb una agulla.
3 v. tr. [LC] Lligar (diverses coses) disposant-les en fila.
4 1 v. tr. [LC] Agafar tot dret (un camí). Van enfilar el carrer que duia a la plaça major.
4 2 v. intr. [LC] Enfilar pel carrer. L'aigua va enfilar pel camí de l'esquerra.
5 1 v. intr. pron. [LC] Pujar en un lloc alt i dificultós valent-se alhora dels peus i de les mans. S'ha enfilat en un pi. S'enfilaven penya amunt.
5 2 v. intr. pron. [LC] per ext. Enfilar-se a la cadira, en una escala.
5 3 v. intr. pron. [LC] Pujar peniblement. S'enfilà pel camí costerut del castell.
5 4 v. intr. pron. [LC] Una planta, pujar arrapant-se o entortolligant-se al tronc d'un arbre, a un aspre, etc. El lligabosc s'enfilava pels troncs de les alzines.
5 5 v. intr. pron. [LC] Accedir a rangs, a categories, cada vegada superiors. Amb baixeses i adulacions s'ha anat enfilant, i avui ja ocupa un càrrec dels més importants.
5 6 v. intr. pron. [LC] Anar-se alterant, irritant, progressivament. Quan discuteix, s'enfila, s'enfila, i acaba que ni ell mateix no sap el que es diu. Enfilar-se com una carabassera.
6 v. intr. pron. [ECT] [LC] Una magnitud, anar pujant de valor. Els preus s'han enfilat.
